Quan hom vol aprofitar tant el temps que desespera i encara en perd més, perquè s'engoixa pensant en com mesurar i distribuir la feina que té en les poques hores i minuts que li queden lliures després de... - de què, si estem tan capficats en omplenar-lo de més feines?- ha de posar un rellotge ben gran davant seu per a poder fer-li burletes . Per això el poso .Un rellotge ens pot anar bé per parar d'aquí just mitja hora -o tres, si és dia de curset- i girar cua per oblidar-nos d'una maleïda vegada que el temps és la nostra vida , no el senyor de la nostra vida i que n´hem de gaudir, i disfrutar-lo i VIURE´L que no PATIR-LO.
Apa! ja m´he quedat descansada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario